No teníem clar que els grafits no fossin originals, així que l’equip d’investigació va anar al Centre Documental de Memòria Històrica i l’Archivo Histórico Provincial de Salamanca, a l’Archivo General de la Administración de Alcalá de Henares (Madrid), a l’arxiu del Jutjat Miliatr número 33 de Palma, l’arxiu de la Presó de Palma, a l’arxiu de l’Hospital Provincial de Palma, a l’arxiu del Regne de Mallorca, i va contactar amb diferents familiars dels presoners per verificar-ne les dades.
El resultat de la investigació va ser l’inventariat de 230 grafits al pati d’armes, majoritàriament en llapis i d’altres amb incisions a la pedra, amb noms, dates, indrets de l’illa com Artà o Binissalem o fins i tot operacions matemàtiques o missatges tan enigmàtics com “preso político ingreso” o “frente a esta colmuna, mi celda”.
“FONTS ORALS I BIBLIOGRAFIA CENTRADA EN LA REPRESSIÓ A LES BALEARS COINCIDEIXEN A AFIRMAR QUE LA FORTALESA PALMESANA ESTAVA COMPLETAMENT ESTIBADA DE PERSONES”
El 1936 van arribar a haver-hi, alhora, més de 300 homes presoners.

Arran del treball vam publicar un número de la revista El Mirall dedicat a la investigació i l’Ajuntament de Palma ens va encarregar la redacció i el disseny d’un llibre amb dades significatives de més de 800 noms que vam finalment poder identificar.