Els museus, galeries d’art o centres culturals ens porta a la reminiscència d’una foguera al voltant de la qual s’explicaven històries, es pintava o es cantava, el petit centre de l’univers d’una comunitat, un espai per a la transmissió de coneixements i valors que serien recollits per una generació rere l’altra.

El centres culturals de proximitat són punts de trobada necessaris per reunir-nos en un ambient segur per compartir, debatre, aprendre i imaginar col·lectivament.

Davant la desconnexió entre les persones i l’aïllament creixen de la societat contemporània, el centres culturals de proximitat ofereixen una oportunitat per posar en valor i expandir la nostra identitat individual i col·lectiva.

Això pressuposa repensar en els usos d’aquests espais públics compartits no solament com a llocs on aprendre sinó també on relacionar-se i repensar el futur, des de la localitat.

La definició del desenvolupament sostenible de la segona meitat dels anys 80, es fonamentava en tres dimensions: creixement econòmic, inclusió social i equilibri mediambiental. No obstant a questa definició li mancava la dimensió cultural, tant important per a les nostres societats. Som éssers socials, què hi podem fer?

Finalment el 17 de novembre de 2010, el Bureau Executiu de l’organització Ciutat i Governs Locals Units, en el marc del la Cimera Mundial de Líders Locals Regionals celebrat a Ciutat de Mèxic, va incloure en el Document d’Orientació Política la cultura com a quart pilar indispensable per al desenvolupament sostenible de les societats.

Els reptes culturals presents al món són massa importants per no ser tractats de la mateixa manera que les altres tres dimensions originals del desenvolupament sostenible (l’economia, l’equitat social i l’equilibri mediambiental).

El quart pilar estableix sòlides connexions de complementarietat amb les altres dimensions del desenvolupament i cal trencar amb la visió que tenen moltes persones dels museus, centres culturals de proximitat i d’art contemporani com a espais rígids, on la informació és unidireccional, cap a un enfocament més obert de diàleg i de participació ciutadana.